Stòria

Sa primu istallatzioni de sa crèsia torrat a su tempus bizantinu, est a nai a su de VI sègulu, candu in su logu de su martìriu de su soldau Efis, si fàbricat unu Martyrium, chi est sa strutura cun cùpula chi si bit ancora oi in sa cripta, in su logu aundi segundu su connotu fut scabitzau su santu, aundi nci fiat sa necròpoli de sa citadi de Nora e prima ancora su Tophet fenìciu.

In su de XI sègulu, su Juixi calaritanu Bantini Salusi II tzèrriat a is paras vitorinus de Marsìllia po colonizai is sartus de s’urrennu suu e po castiai is santuàrius de is màrtiris localis. Est insaras chi sa crèsia dda torrant a fai a nou.  Sa crèsia dda pesant totalmenti ex novo in stili proto arromànicu proventzali de unu maistu de formatzioni cadelana. Sa fàbrica duncas si presentat cun formas unitàrias, contrariamenti a atrus santuàrius caralitanus cumenti a Santu Sadurru e Santu Antiogu ki ddus amanniant sceti, lassendi sa parti centrali bizantina.

Candu sa crèsia fut fabricada, su pomentu fiat meda prus in bàsciu, est a nai a su livellu de su pomentu de sa cripta atuali. Custu si podit biri andendi in sa cripta aundi si bint craramenti is peideretus de s’àbsida chi partint de inguni in bàsciu.

setzionis de sa crèsia aundi si bit su livellu antigu de su pomentu

In su de XVII sègulu sa crèsia dd’ acalasciant, candu, in prenu clima contra arreformista, is santuàrius de is martiris localis torrant a essi importantis po sa devotzioni pobulari torrendi a essi meta de pellegrinàgius. Sant’Efis de Nora benit a essi sa meta de sa processioni prus manna e intèndia de totu sa Sardìnnia. Est insaras chi benit sistemada sa cripta, e si fabricat s’anaticorpus cun lollixedda, sciusciendi s’afaciada arromàniga.

àbsida – losa de su tophet fenìciu – costau meridionali

A intrus

Intrendi a in sa crèsia unu si spantat luegus de sa monumentalidadi de su spàtziu, mancai is dimensionis de sa fàbrica no siant mannas meda.

S’ananticorpus de su ses-setixentescu est a dus pranus, e in pitzus nc’est unu sostru chi est sa cantoria de sa crèsia e chi s’afàciat a sa navada centrali. Custa strutura fait de àtriu a sa strutura arromàniga chi est una fàbrica a tres navadas cobertas a bòvida a carrada impostadas a pitzus de una gurnisa ki est spitzada aundi nci funt is cònsolas de aundi ndi partint is arcus afortiadoris (doubleaux) de sa bòvida. Is arcus chi pretzint is navadas funt impostaus a pitzus de pilaris trodulassus cun capitellus a baceddu.

In-d’unu furrungoni si podit mirai una trona de linna de su ses-setixentu chi dd’ant torrada a arrangiai de pagu, gràtzias a sa generosidadi de sa fondatzioni de is alpinus Friulanus.

Sa cripta

In sa navada dereta s’oberit una arrampa de scalas ki calat a sa cripta ki est una strutura a passaditzu ki ndi bessit trasversalmenti de su pomentu de sa crèsia serrendi su passàgiu a s’àbsida, e chi inserrat sa strutura cun cùpula de edadi bizantina. Custa strutura cùbica est su Martyrium chi cuntenit unus cantu de arrelìchias de su Santu.

navada centrali – navada de manca cun sa cùpula de su martyrium

sillieria – trona de linna – martyrium