Un Furriadroxu és la típica casa agraria a pati dels pobles del Campidano. La estructura urbana de la Sardenya agraria no contemplava factories espargites en les campanyes, tot era concentrat en el poble. Llavors la casa era el lloc on es tornava després de una llarga jornada en els camps. En sardo el verb “furriai – furriare” vol dir “tornar a casa”, des de aquí la paraula furriadroxu, que podria ser traduïda lletralmente com “tornatori”, és a dir el lloc on es retorna.

Su Furriadroxu és posat en via XXIV maggio, que abans de adquirir un nom italià es deia s’arruga de su soddu, (carrer del cèntim). Desgraciadament el canvi toponìmico ha fet perdre la memòria de la identitat dels llocs, que en canvi, son encara molt bé reconèixibles en ciuitats com Florencia o Palma de Mallorca.

Els carrers i els llocs originen el seu nom des de la seva functió, des de qui hi viu, o tal vegada des de la presència de algun raste del passat. En particular el nostro carrer pren el nom des de un fet curiós: després de una jornada de pesca, els pescadors de Càller qui amarraven les seves barques a la boca del Rio Pula, barataven part del pescat amb els productes agraris dels fèrtils camps de Pula, i que per això xisclaven: “ayò, su pisci a unu soddu!” (endavant! Hi ha peix a un cèntim!).

La origen de la primer instal.lació de la casa és segurament molt antiga. Des de el acte de adquisició de part de la àvia del actual propietari, tal Senyora Felicita Fuedda, pertànyent al 1923, resulta que la casa tenia només dos habitacions, potser la cuina i el dormitori, i hi havia un local lateral (el actual menjador), que era un taller de ferrer.

La tècnica de contrució de la casa és aquela típica del Campidano: les bases dels murs son construidas en pedra, que aqui en Pula venia gairabé toda de la enorme cantera a cel obert constituïda pels rastes de la antiga ciutat de Nora, i els alçats dels mur son contruits en làdiri, és a dir maons de fang i palla assecats al sol, una de les tècniques més antigues i difúses del Mediterrani.

En el 1924 la casa ha estat ampliada per permetre al pare del actual proprietari, Luigi Zucca, les inizials del qual son esculpidas sobre del portal de ingrés, de realitzar la casa per casar-se. Les noces han estat celebradas en el 1925. Per tant la casa adquireix praticament el aspecte actual. El gran ambient que era el taller de ferrer ha estat dividit en tres habitacions per augmentar la capacitat habitativa, cobrint el esplèndid sostre a encofrats.

A la meitat dels anys ‘90 el actual proprietari Remigio Zucca, decideix que se convertirà en un restaurant típic, per tant en el any 2000 parteixen els treballs de restauració conservativa i de adaptació de les velles estructures a la seva nova funció. Tots els ambients i els elements constitutius de la casa han estat mantinguts, mes han estat fetes una mica de melloraments. Abans que res el vell taller de ferrer ha estat reunificat de nou en un gran salò tornant a descobrir el sostre a encofrates, la saleta ha estat enriquida de colorits fresques, i el pati davant de la lotja ha estat eixamplat per poder acollir moltes taules a l’ombra de les taronjas i les llimones.