Sa stòria de su Furriadroxu

Unu Furriadroxu est sa domu de messajus de is biddas de su Campidanu. Sa strutura urbana de sa Sardìnnia de is messajus no cunsiderat domus spratzinadas in su sartu, totu fiat cuncentrau in sa bidda. Po-i cussu sa domu fiat su logu aundi si furriàt, est a nai unu furriadroxu.

Su Furriadroxu est postu in bia XXIV maju, chi antis de achiriri unu nòmini italianu, si naràt “s’arruga de su soddu” (chi d’ant torrau a ddu scriri in sa toponomàstiga noa). Disgratziadamenti su càmbiu toponomàstigu at fatu perdi sa memòria de s’identidadi de is logus, chi invècias po nai, s’arreconnoscint ancora beni in logus cumenti a Firenze o Prama de Mallorca.

Is arrugas e is logus pigant su nòmini insoru a segundu de sa funtzioni chi teniant, de a chini nci biviat, o mancai de sa presèntzia de calicunu arrastu de s’antighidadi.

S’arruga nosta, pigat su nòmini de unu fatu curiosu: a pustis de una giorronnada de pisca, is piscadoris casteddajus ki atracant is scafas insoru a sa foxi de s’arriu de Pula, si poniant a innoi a baratai parti de su pisci cun is prodotus de is ortus fèrtilis de Pula, e chi insa’ tzerriant: “ajò, su pisci a unu soddu!”.

S’orìgini de su primu imprantu de sa domu est certamenti antiga meda. De s’àutu de còmpora de parti de s’ajaja de su meri atuali, Tzia Felìcita Fuedda, chi torrat a su 1923, arresultat chi sa domu teniat sceti dus aposentus, forsis coxina e aposent’‘e crocai, e unu locali a su costau ( su chi oi est sa sala po papai), chi fiat una butega de ferreri.

Sa tènniga de fabrica de sa domu est sa tìpiga de su Campidanu: is tzòculus de is murus funt de perda, in Pula po su prus sa perda dda pigant de sa grandu cava a celu obertu ki fiant is arruinas de sa citadi de Nora, e a pustis si pesànt is murus a làdiri. Custa est una de is tènnigas prus antigas e spainadas de su Mesutèrraneu.

In su 1924 sa domu fut amanniada po pirmiti a su babu de su meri atuali, chi ddi narànt Tziu Luigi Zucca (Luiginu Tzuca), chi is initzialis si bint scurpias in su portali, de si fai sa domu po si cojai, coja ki fut celebrada in su 1925. Sa domu duncas achirit praticamenti sa fisionomia atuali. Su chi fiat sa butega de su ferreri est stètiu pretziu in tres aposentus cuendi sa crabetura a cuaddus armaus.

A mitadi de is annus ‘90 su meri atuali Arràmigiu Tzuca decidit chi sa domu depiàt benni a essi una posada tìpiga sarda, duncas in su 2000 partint is traballus de arrecàsciu cunservadori e de agualamentu de is struturas bècias a sa funtzioni noa. Totus is ambientis e is elementus costituidoris de sa domu funt stètius mantènnius, perou s’est fatu calincunu amelloramentu puru. A innantis de totu su chi fiat sa butega de su ferreri est torrau a essi una sala manna, torrendi a scoberri is cuaddus armaus, s’aposentu ‘e arriciri est stètiu pintau cun afriscus coloraus, e sa pratza est stètia amanniada po nci fai capi is mesas a suta de is matas de aràngiu e limoni.