Candu si chistionat de laurera de bìngia in Sardìnnia, tocat a primu de totu a ponni in craru sa bariedadi stravanada de arratzas de àxina chi nci funt in is manixus de s’ìsula, chi in is ùrtimus dexannus ant permìtiu de produsi una oferta enològiga arrica meda.

Su de tenni una diversidadi diaici manna est dèpia a is caràteristicas morfològigas de s’ìsula chi formant medas ambientis naturalis cun microclimas chi meda bortas càmbiant in su spàtziu de pagus dexinas de chilòmetrus. Custu est dèpiu a unu territòriu prenu de montis e crucuris, geologigamenti diferentis, e una positzioni diciosa in su Mesuterràneu chi permitit de tenni duas zonas climàtigas distìnguias intr’‘e cab’‘e susu e cab’‘e giòssu.

SU BINU, LINFA DE UNA TERRA ANTIGA.

Parit diaderu chi custa terra siat bessia de su mari po aculli is scontròrius medas chi sa naturalesa scit oferri: de is coloris de is stèrrias ladas marmiddadas, a is arturas de is montis antigus de aundi si podint gosai paesàgius magestosus e silentziosus, aundi nci crèscint grandu forestas de castàngia e ìlixi; de is terras fèrtilis e assoladas de su Campidanu a sa tonalidadi de su celu a s’obrescidroxu o a su scurigadroxu a longu de sa costa, a tretus arta e derrumbada e a tretus bàscia e druci e impretziosia de prajas aundi su mari tenit tonalidadis diaici brillantis de no parri beras.

In custa gurnisa, aundi su scontròriu arrènniat soberanu, su naturali de sa genti puru at pigau caraterìsticas ogualis. Est normali duncas chi su prodotu prus nòbili de custa terra espressit su naturali de s’ambienti de aundi nascit. Su binu est unu elementu chi no est simplementi unu frutu de sa laurera. Su binu tenit aintru s’ànima de sa terra de aundi nascit e su naturali de a chini dd’at donau forma.

Chini tenit sa curiosidadi de cumprendi finsas a fundu sa Sardìnnia e sa genti sua, no podit fai de mancu de connosci e si fai ghiai de su nètari suu chi cuntenit su segretu de s’ànima de s’ìsula; un’ànima màxiga e misteriosa, arrica de stòrias e de contus ki fueddant de cogas e giànas, de gigantis e de bèstias mitològigas. Contus ki nascint de su disìgiu irratzionali e connàsciu in òminis atzarxaus de una vida tostada e ripetitiva, fata de traballu in su sartu o de soledadi in is pascidroxus, de abisai su pantàstigu.

Candu a meri’, finalmenti ananti de su fogu, in-d’una atimosfera suspèndia in su tempus e indrucia de su binu, custus contus, contaus cun-d’una trassa mìstiga e sciidora, assumiant sa dinnidadi de Stòrias, po truessai su passai de su tempus chenz’‘e cambiamentus, tramandadas de generatzionis.

STÓRIA DE S’ENOLOGIA IN SARDÍNNIA:

De is orìginis a sa primu mitadi de su de XIX sègulu.

Sa stòria de sa laurera de bìngia in Sardìnnia est antiga meda e est caraterizada de sortis a artzia e cala. Nci funt stètius tempus de grandu fortuna e atrus de crisi e decadèntzia.

Parit chi siat acrarau su fatu chi sa “Vitis vinifera” siat una spècia autòctona de sa Sardìnnia, cumenti si narat de atras arregiònis de su Mesuterràneu.

In is urtimus dexannus circas archiòlogigas ant agatau arrastus de custa mata in su tempus nuràgigu, e insandus est meda probàbili chi is pobulatzionis sardas de cussu tempus sciessint produsi su binu. In prus seus giai giai segurus chi vitìnnus cumenti su Cannonau e su Nuragus, funt originàrius de s’isula e funt vitìnnius intr’ ‘e is prus antigus de su Mesuterràneu.

Cun sa bènnida de is Fenìcius fut incentivada sa laurera de bìngia po tentas comerciàlis, spècias in cab’‘e giòssu. Custa cosa est sighia cun is Cartaginesus, po arribai a is Arromanus chi fiant grandu stimadoris de su binu sardu, spècias su binu arbu.

A pustis de s’arruta de s’impèriu arromanu, in su tempus bizantinu e po totu su mesuevu artu, sa curtura de sa bìngia at sunfriu una decadèntzia profunda, ma est suprabìvia in zonas limitadas gràtzias a s’obra de is òrdinis monàstigus tzerriaus de is urreis juixalis po colonizai is sartus. Unu svilupu de importu nc’est stètiu in su tempus tardu giuixali in s’urrennu de Arbarè.

Est perou cun su guvernu spanniolu chi nc’est stètiu unu grandu arrichimentu de is bariedadis de is curturas cun s’introdusidura de vitìnnius nous e de tènniagas noas.

Candu sa Sardìnnia est passada de sa corona spanniola a sa famìllia de is Savoyas nc’est stètia invècias una disvolutzioni manna, ca no nci fiat una polìtiga messadora chi icentivessit sa torrada a pigai de su setori. In logu de-i custas nc’ant intrau leis ( in primis sa lei cuntestada de is “chiudendas”) chi ant sinnau negativamenti su svilupu de s’ìsula po meda tempus. In efetis po prus de unu sègulu sa Sardìnnia teniat simplementi s’arrolu de fruniri linna, matèrias primas e soldaus po su svilupu de su Piemonti.

Otuxentu e Noixentu.

In su de XIX sègulu, sa situatzioni de sa laurera de bìngia, no fiat propriamenti fròrida. Sa produsidura fiat limitada a su bisòngiu locali o in deretura familiari, is manixus prus spainaus fiant po su prus in Campidanu e in is zonas de mògoreddus de sa Trexenta e de su Partiolla. Is binus chi si fiant sunfriant de su fatu de essi prodùsius de manixus a truncu bàsciu e de rèndida bàscia, chi cun su clima sicu de-i custus logus e is tènnigas bècias, donànt a su binu una caraterìstiga no de grandu finesa, alcòligu meda e aroma forti, chi si podiàt bendi sceti po “segai” su binu prodùsius in atrus logus.

In sa segundu perra de su sègulu, s’est circau de disciprinai e ratzionalizai su compartu bingiateri cun s’istituidura de sa Règia Scola de Viticurtura e Enologia de Casteddu, chi at donau una certa impèllida a su setori. Perou s’impinnu de custa istitutzioni, mancai nci apat intrau disciprinaris nous e tènnigas de manixu e produsidura prus in lìnea cun is tempus, at donau arresurtaus bonus sceti partzialmenti, ca is propostas presentadas de is tènnigus, meda bortas no arrennesciant a infruentzai is costumus e sa cultura locali chi sighiànt a essi acapiaus a su binu forti de su connotu. In prus puru, totu custu traballu est stètiu fatu po de badas ca a pustis, intr’‘e s’800 e su ‘900 est bènnia sa fillòssera, e su cumpartu at connotu una crisi noa. A primu sa maladia s’est spainada in cab’ ‘e sus po curpiri a pustis totu s’ìsula. In pagu dexannus sa ladària de is bìngias s’est abasciàda de giài giài tres de cincu de cumenti fiant prima, e is consecuèntzias si funt sighias a intendi finsas a su segundu pustigherra.

De is annus ’40 si funt inghitzaus is primus sperimentus po furriai is corturas de su connotu a corturas a spallera o a tendoni, chi tenint un’arrèndida prus arta, ma est stètiu cun s’istituidura de s’Arrejoni Autònoma de sa Sardìnnia chi si funt postas is basis po una furriada definitiva de diretzioni. Cun s’istituidura de sa Facurtadi de Scientzias de Laurera de s’Universidadi de Tàtari, e s’impinnu de is tènnigus de su Centru de Sperimantatzioni de su Cunsòrtziu de Laurera de Bìngia de Casteddu, s’est donau unu grandu agiudu a sa trasformazioni de su cumpartu bingiateri sardu.

Is bìngias funt aumentadas, ( mancai sceti partzialmenti torradas a pesai de is tempus de sa fillòssera), incentivendi sa produsidura de is binus de mesa e istituendi medas cantinas socialis. Custu tempus, chi andat de sa segundu perra de is annus ’50 a is primus annus ’70, at permìtiu de aumentai sa produsidura de is binus de mesa, tènnigas noas ant cunsentiu a unu vitìnniu de su connotu che su Nuragus de ndi bessiri trasformau in sa strutura, prus sicu e rafinau, perou s’est impoburia meda sa variedadi de is arratzas de axina. Po nai, su Cannonau e su Nuragus ocupànt sa majoria de sa produsidura, in prus, contras a su connotu chi bolit sa Sardìnnia terra de binus nieddus, s’est donada un’arrilevàntzia prus manna a is binus arbus, prus apretziaus in is mercaus terramannesus.

Mancai custu annoamentu at potau a unu aumentu de sa prodisidura e a un’arrèndida de s’axina prus arta, is arresurtaus in cantina no funt stètius diaici cunvincentis. Po nai, vitìnnius cumenti su Mònica funt stètius impoburius meda de is mètodus nous de traballai, e no podiànt cumpiti in su mercau cun is binus nieddus prus nomaus prodùsius in is arregionis aundi su connotu e s’annoamentu funt sèmpri stètius una costanti.

S’acrescimentu de produsidura, chi perou no fiat agiudau de cualidadi, at creau dificultadis in is mercaus, in prus is costus po s’esportatzioni a fora de s’ìsula, no cunsentiànt prètzius cuncorrentzialis. Custu at bitiu meda bingiateris, fac’‘e sa mitadi de is annus ’70, a acetai is contributus po s’espiantatzioni ofertus de sa CEE, e duncas nc’est stètia torra una smèngua manna de terrenus postus a bìngia, e medas cantinas socialis ant serrau.

De sa fini de is annus ‘70 a is diis de oi.

Su tempus chi eus imoi pag’ora esaminau, mancai is grandus problematicas e is sbàllius fatus, merescit una balutazioni atenta e no diaici negativa cumenti podit aparessi. Est stètiu insaras chi si funt postas is basis po una laurera de bìngia finalmenti moderna cun-d’unu agiudu mannu a sa trasformazioni de sa manera de ordingiai su manixu e sa produsidura. In prus cun sa creatzioni de is cantinas socialis si introdùsius disciprinaris de produsidura chi prima fiant totalmenti disconnotus, chi ant cunsentiu a sa Sardìnnia de otenni medas màrchius D.O.C. e I.G.T. e unu arreconnoscimentu D.O.C.G. po su Brementinu de Gaddura.

Is scientzias achirias in s’interis de is dexannus a pena passaus, mancai cun-d’una impostatzioni impresària diferenti meda arrespetu a su passau, ant creau is presupostus po su rilànciu de su setori. De sa fini de is annus ’70 e s’inghitzu de is annus ’80 difatis, s’initziativa de produtoris privaus spintus de unu spìritu a sa bon’ora cumpetidori e no prus conditzionau de incentivus econòmigus, in pari a s’organizatzioni torra de calincuna cantina sociali, at creau sa laurera sarda de bìngia de oi. Oi is produsiduras funt miradas a sa circa de sa calidadi arta, no prus arrivòlgias a unu mercau generalista ma a unu consumadori atentu e cuscientziosu. Custus arresurtaus funt stètius otènnius gratzias puru a s’agiudu de custus produsidoris cun tènnigus e enologus famaus in totu su mundu, ki ant agiudau a creai etichetas cunsideradas iconas diaderu e binus meda bortas premiaus in is manifestatzionis de su setori. Totu custu est stètiu fatu abalorendi meda is vitìnnius prus de su connotu de s’ìsula, mancai is prus disconnotus puru, cumenti s’est fatu cun su Carinnianu de su Sulcis chi at tentu unu grandu sucessu, o si nou puru introdusendi vitìnnius de connotu internazionali cumenti su Cabernet Sauvignon e su Chardonnay chi si funt naturalizaus meda cun su territòriu agiudendi a creai àxinas de grandu balori. In prus s’est assìstiu a unu interessi nou po cust’arti de parti de giòvunus apassionaus creendi diaici professionalidadis totu sardas.

Cunsideratzionis finalis

A ùrtimu podeus nai chi oi sa situazioni generali de su cumpartu est sa mellus chi sa Sardìnnia apat mai connotu. In s’ùrtimu dexannu nc’est stètiu unu adelantamentu in sa manera de gestiri sa sienda, e su produsidori de messaju est bènniu a essi unu manager cuscentziosu de su chi sa sienda sua depit fai. Calidadi, circa e marketing ant fatu meresci a calincuna sienda e cantina sociali meda arreconnoscimentus internatzionalis. Totu custu at favorèssiu una tendèntzia positiva in totu su cumpartu strumbulendi a su annoamentu atras cantinas, mancai stòrigas puru.

Totu custu perou no podit abastai in su mercau de oi aundi is gustus càmbiant de unu momentu a s’atru. A intregai s’initziativa de su sìngulu sceti no donat nisciuna garantzia. Sa tenta iat depi essi sa de fai percepiri a su consumatori mèdiu foresu su livellu de calidadi otènniu de is binus nostrus. Ancora in is mercaus foresus no si connoscit sa Sardìnnia che terra de su binu e no nc’est una imàgini unitaria de s’oferta enològiga sarda, cosa chi acadessit in atras arregiònis de connotu consolidau o chi puru funt bessendi imoi. Po fai custu tocat perou a fai un’atru passu a innantis e pigai in consìderu sa possibilidadi de creai assòtzius chi tengant custa tenta sceti. Is esèmprus positivus in atrus logus no màncant.

Massimilianu Tzuca

Binus DOCG (Denominatzioni de Orìgini Controllada e Garantia)

Binus DOC (Denominatzioni de Orìgini Controllada)