Basìlica de Sant’Antiogu – Sant’Antiogu

Posted by Andrea on 10 marzo 2011

Stòria

Sa basìlica de Sant’Antiogu Màrtiri surgit in su logu aundi nci fiat sa necròpoli arromana e prima ancora cussa fenìciu-pùnica de sa citadi de Sulki chi a pustis dd’ant imperada a catacumbas cristianas.

Sa primu installatzioni (est a nai sa parti centrali cupulada) fut fabricada in su de V sègulu in stili bizantinu, e fut seu de sa diòcesi de Sulci giai de su 484 a pustis de Gesugristu ca est atestada sa partecipatzioni de s’obispu sulcitanu Vitalis a su sìnodu de Cartàgini.

In su 1089 s’agatat su primu arremoni scritu de unu monasterium Sancti Antiochi, donau de su giuixi calaritanu Antinu Salusi II a is paras Vitorinus de Marsìllia chi arrecàsciant sa crèsia. A sa parti centrali cupulada difatis dd’aciùngint unu corpu a duas navadas e duas campadas, donendi a sa crèsia sa forma a cruxi latina.

Sa Basìlica abarrat seu de sa diòcesi finsas a su 1218 candu sa seu de s’obispu sulcitanu dda spostant a Tratalias ca dd’iat preguntau su Paba Onòriu III, ca su logu fiat tropu perigulosu po crupa de is bardanas moriscas.

A s’inghitzu de su de XVI sègulu, is urreis catòlicus spanniolus ( Ferdinandu e Isabella), decidint de torrai a organisai is diòcesis sardas, e insandus sa seu de Sulcis dda spostant un’antra borta. In su 1502 sa seu si spostat de Tratalias a Igrèsias.

Sa basilìlica de Sant’Antiogu perou abarrat sèmpiri unu logu mannu de devotzioni. In su 1615, s’arciobispu de Casteddu Francisco D’Esquivel òrdinat una spriculada archiòlogiga po sminciri a s’obispu de Tàtari chi naràt de essi agatau is arrelìchias de Sant’Antiogu in sa crèsia de Santu Baìngiu de Turris. Is Arrelìchias de Sant’Antiogu ge ddas agatant, e s’obispu fait sistemai sa primu parti de sa catacumba a santuàriu de su Santu. Is arrelìchias perou, mo mori de siguresa, ddas bitint a Igrèsias, aundi, in sa seu de Santa Crara, si fabricat una capella cun-d’unu bellu artari barocu. Dònni’annu perou, 15 diis a pustis de Pasca manna, is arrelìchias ddas portànt in processioni finsas a Sant’Antiogu. Sa festa de Sant’Antiogu est sa festa dedicada a unu Santu Sardu prus antiga atestada in Sardìnnia.

In su XVIII sègulu, a bellu a bellu, gratzias puru a sa pilìtica sabàuda chi miràt a sa colonisadura torra de is costas, sa bidda de Sant’Antiogu si torrat a pobulai, mancai po totu su ’700 e bona parti de s’800 tocàt a si difendi ancora de is bardanas de is morus.

In custu perìodu arrecàsciant sa crèsia alladiendi sa navada arromanica cun un’antra campada e fabrichendi s’afaciàda tardu baroca chi tenit ancora oi.

In su 1851 si decidit de ndi torrai a bitiri is arrèlichias de su Santu in su logu suu, est a nai su santuàriu in is catacumbas a suta de sa basìlica, e est de insaras chi a is Santantioghesus is Igresientis ddis ant postu s’allomìngiu de “Fura Santus“. Sa festa manna puru càmbiat bisura ca no si fiat prus sa processioni longa de una pariga de diis de Igresias a Sant’Antiogu.

Is arrelìchias de Sant’Antiogu funt oi allogadas in is arrelichiàrius processionalis a intru de sa Basìlica, ma calincuna cosa dd’ant donada a is crèsias e diòcesi intituladas a su Santu, cumenti sa diòcesi de Othieri, o sa filicrèsia de Gavoi.

Sa Basìlica bia de a foras

De sa fabrica bizantina e arromanica, de foras si bit pagu e nudda, imboddicada cument’est sa crèsia in is interventus de su ’700 e ’800. S’afaciàda est de su ’700 in stili tardu barocu crassichegiànti colorada de arrùbiu pompejanu. A su costau de manca surgit sa turri de su campanili chi apartenit perou a sa fàbrica de su comunu bèciu chi tupat totu su costau de manca de sa crèsia e aundi s’oberit s’intrada laterali de sa crèsia.

.

Sa Basìlica a parti de a intrus

Mancai sa crèsia apat tentu interventus medas in sègulus diferentis, a primu achitu si presentat cun-d’una bisura unitària meda.

Sa primu campada dd’ant aciùnta in su ‘600-’700 ma dd’ant fabricada cun is cantonis de arenàrgiu pigaus de is arruinas de sa citadi de Sulci, e insandus no nc’est diferèntzia cun s’arrestu de sa crèsia. In is primus duas capellas nci funt is cunfessionalis.

De sa segundu campada cumentzat sa fàbrica arromanica vitorina. A manca de sa navada centrali cumentzat una navadedda laterali chi lompit in longhiori a su longhiori de sa navada manna e acabat cun un’àbsida aundi est sistemada sa capella de su batiadroxu. In su pomentu de sa primu campada de sa navadedda si podint biri is sgavus de tumbas antigas, mentri in sa capella de dereta, sa capella de Santu Antoni nc’est s’intrada a sa catacumba de Santa Arrosa, sa mama de Sant’Antiogu.

.

In sa de tres campada nc’est a manca sa bessida chi portat a unu àtriu aundi nci funt allogaus arrogus de màrmuri scurpiu, chi intras de custus nc’est sa tella de su cuaddu alau, chi depiànt essi parti de s’artari originali bizantinu.

.

Sa capella de dereta òspitat una stàtua de sa Madonna cun pipiu e dus Santus. Sa capella comùnicat cun sa de sa segundu campada cun-d’un’archixeddu bàsciu.

.

Sa parti centrali de sa basìliga est sa prus antiga, est una fàbrica de forma cùbiga coberta de una cùpula emisfèrica chi s’impostat a pitzus de su tumborru cun cuatrus scùfias arrègias de peixeddus, dus a forma de conca de lioni e dus a forma de tostoini. De innoi partint is transetus. Su transetu de dereta est prus mannu. Normalmenti innoi nc’est sèmpiri esposta sa stàtua processionali de Sant’Antiogu a manniori naturali.

.

In su muru de conca est sistemau s’arrelichiàriu de linna dorada a forma de tempru chi cuntenit is arrelìchias de Sant’Antiogu. Un antru arrelichiàriu ddu esponint po sa festa manna e est su de sa carròcia de su Santu chi est imboddicada in-d’una sfera de oru e perdas pretziosas. In su furrungoni de fundu de su transetu s’oberit s’intrada a is catacumbas de Sant’Antiogu (biri a pustis)

.

Sa crèsia acabat cun s’aposentu presbiteriali de formas arromanicas. Su presbitèriu est artziau de su pomentu de s’arrestu de sa crèsia de unus tres gradinus; tenit bòvida a carrada e acabat cun-d’un’àbsida manna a palas de s’artari mannu aundi est apicada una bella stàtua de su Santu Cristu. Sa campada de su presbitèriu comùnicat cun s’urtimu campada de sa navadedda de manca cun un’arcu.

.

Is catacumbas

In su furrungoni de fundu de su transetu deretu nc’est s’intrada a is catacumbas

.

3 Responses to Basìlica de Sant’Antiogu – Sant’Antiogu

  1. rita

    bellissima spiegazione.
    sarebbe meglio fare anche la traduzione in italiano

    • Andrea

      Il problema è che se la scrivessi anche in italiano, quasi nessuno lo leggerebbe in Sardo … vedremo …

  2. mannai gabriella

    Bellissima spiegazione e bellissime anche le foto se si mettesse anche la traduzione sarebbe meglio così riescono a leggere tutti grazie Roberto ottimo lavoro.

Lascia un Commento

L'indirizzo email non verrà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

*

È possibile utilizzare questi tag ed attributi XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>