Santuàriu e Basìlica de Nostra Sennora de Bonària – Casteddu de Càlari

Posted by Andrea on 14 maggio 2013

Stòria

Su Santuàriu de Bonària arrapresentat po Casteddu e sa Sardìnnia su monumentu prus de importu de sa curtura ispànica. Est giai giai da de cincu essèntzia de s’ispanidadi in Sardìnnia, fut sa primu crèsia a essi fabricada de is Cadelanus in Sardìnnia, e sa cunchista de sa Sardìnnia de parti de is Cadelanus partit de innoi, e su curtu po sa Vìrgini de Bonària at barigau s’ocèanu donendi finsas su nòmini a sa capitali de s’Argentina Buenos Aires.

Candu in su 1323 s’esèrcitu de s’infanti Don Alfonsu de Aragona fillu de s’urrei cadelanu Jacu II, benit in Sardìnnia po dda cunchistai, a pustis de essi pigau Igrèsias, s’aposentat a pitzus de su cùcuru de Bonària po assitiai s’arroca pisana de Castel di Castro. A pitzus de su cùcuru si format una citadi berdadera, cun turris e murus, unu portu a innantis, chi arribat a inserrai finsas sa basìlica antiga de Santu Sadurru. Sa citadi de Bonayre, est sa primu capitali de s’urrennu de Sardìnnia, est a nai s’urrennu chi fiat formau de is territòrius sardus finsas a insaras cunchistaus de is Cadelanus. S’Urrennu de Sardìnnia e Còrsiga fiat un’urrennu teòricu infeudau a s’urrei de Aragona de su Paba Bonifàciu VIII po arresolvi sa gherra de is Vèsprus sicilianus, e chi a s’inghitzu de su ’300, s’infanti Alfonso ddu fiat arrealisendi.

Po is Cadelanus, a cunchistai sa Sardìnnia fiat fundamentali in su progetu insoru de cunchista de sa chi ddi narànt “ruta de les illes”, est a nai s’arrota marìtima de artura, chi permitiàt de lompi a su Mesuderràneu de obrescidroxu in pagu tempus. Is Cadelanus fiant andaus a cunchistai sa Sardìnnia a suta de sa protetzioni de sa Vìrgini Maria, e insandus s’infanti Alfonsu de Aragona, iat fatu fabricai luegus una crèsia a pitzus de su cùcuru de Bonària, a intrus de sa citadi murada de Bonayre. Sa crèsia fut fabricada pighendi a mòlliu sa capella palatina de Sant’Agata in Barcellona, e Alfonsu dd’iat donada a sa cura de s’òrdini de sa Madonna de sa Mertzei, est a nai de is Mercedàrius, unu òrdini monàsticu fundau in Barcellona de Santu Perdu Nolascu (Sant Pere Nolasc), cun sa faina de liberai is scravus presoneris de is Morus Saracenus. Donendi sa crèsia a is Mercedàrius, Alfonsu iat predìciu chi intras de pagu temps in cussu logu iat a essi acadèssiu unu fatu stravanau.

Su fatu stravanau acadessit (segundu su connotu) in su 1370, candu unu veleri chi fiat partiu de Barcellona, fiat atopau in una temporada, e po si sarbai, s’achipàgiu nci iat fuliau totu su càrrigu in mari, chi in mesu nci fiat una càscia de linna. Custa càscia insa’ fiat acabada in sa plaja a innantis de su Santuàriu de Bonària. Meda òminis iant circau de dda movi e dda spostai de ingunis ma chentza de nci arrennesci. Insà si funt acostaus is paras Mercedàrius, e chentza de fai peruna fadiga bitint sa càscia in sa crèsia, e oberendi-dda iant agatau una stàtua de sa Madonna chi teniàt milagrosamenti sa candela ancora alluta. Sa stàtua fut sistemada in s’artari centrali de sa crèsia, mentras sa càscia fut allogada in su guventu. Sa Madonna de Bonària insa’ est bènnia a essi sa protetora de is cunchistadoris Cadelanus, chi fiant ingagiàus in sa gherra contras s’urrennu de Arbarè. Sa gherra fut longa e sanguinosa, e sceti a sa mitadi de su ’400 is Cadelanus fiant lòmpius a controllai totu s’isula.

.

De insaras sa Madonna de Bonària est connota puru cun su nòmini de Madonna de is Cunchistadoris. In sa domu comunali de Madrid s’agatat unu cuàdru famau de sa Madonna de Bonària allomingiada cun custu nòmini, e in su palàtziu de Sant’Elmu in Sivìllia puru. Su curtu de sa Madonna de Bonària s’est spainau diaici in s’America latina puru, donendi in su 1541, su nòmini a sa citadi de Buenos Aires, capitali de s’urrennu de Argentina.

In su ’500 e ’600 si consòlidat s’arrolu de su Santuàriu che presìdiu de sa Corona de Spànnia in Sardìnnia, tanti est beru chi totus is bisurreis e is arciobispus chi ddus mandànt in Casteddu de sa Spànnia, prima de s’aposentai in su palàtziu de su bisurrei o su palàtziu de s’arciobispu, passànt unu tempus in su Santuàriu de Bonària po s’acostumai a s’ambienti locali. Ancora oi in su guventu nc’est su chi ddi nant s’apartamentu arriali, chi s’afaciat a su crostru, chi fiat propriedadi dereta de sa Corona. Su guventu in su ’600 fiat unu centru de atividadi curturali ativu meda. In su 1666 s’inghitzat a fabricai sa sacristia noa. S’importàntzia de is paras mercedàrius in Casteddu in su ’600 fiat diaici manna chi is paras mercedàrius Franciscu Diaz e Bernardu Carignena funt bènnius a essi arciobispus de Casteddu. Est meda probàbili chi fut pròpiu de Bernardu Carignena, a sa fini de su ’600, a tenni sa bidea de fabricai una grandu basilica a seu prus dìnnia e magestosa de su curtu de sa Vìrgini de Bonària protetora de is navigadoris. Ofertas meda fiant insaras arribadas de sa Spànnia, de sa Sicìlia, de Marta, de Venètzia, de su Portugallu, est a nai de is citàdis o natzionis a grandu connotu marineri. Su 25 de martzu de su 1704 fut posta sa primu perda de sa crèsia noa. De su primu progetu de sa basìlica no connosceus ni s’architetu ni cumenti custu fiat fatu, ma de s’arrestu sa fàbrica de sa basìlica si firmat giai giai luegus, ca a s’inghtzu de su ’700, sa gherra de sucessioni spanniola bitit sa Sardìnnia in is manus de sa Famìllia Savoya in su 1720, chi a pustis de sèculus arrennescint a otenni un’urrennu e a essi finalmenti urreis, unu tìtulu chi iant disigiau de meda tempus.

In su 1722 s’architetu piemontesu Felice De Vincenti, mandau in Sardìnnia po afortiai is fortificatzionis de Casteddu e de S’Alighera, preparat unu progetu grandiosu po sighiri a fabricai sa basìlica, chi de custu progetu ndi fait unu mòlliu in linna puru, chi est ancora oi allogau in su Palàtziu de s’Universidadi in Casteddu de susu. Custu mòlliu de linna fut bitiu in processioni triunfali peri is arrugas de sa citadi. Est craru chi custa fiat una atzioni propagandìstica po legitimai su guvernu de is urreis nous, chi certu no teniànt su matessi prestìgiu de is Asburgus de Spànnia, e duncas giai giai luegus, a un àteru architetu piemontesu, Giusepi Viana, ddi donant sa faina de smenguai su progetu de De Vincenti cun unu progetu prus modestu. Ma a su 1764 fut fabricau sceti su pròciu, e artziadas is colunnas de sa navada chi ddas iant cavadas in su monti de Sant’Elia. Mancai arribessit dinai meda de donatoris meda, custu no fut imperau po sighiri a fabricai sa basìlica, ma fut giai giai sèmpiri secuestru, o mellus furau, de su guvernu sabàudu po is esigèntzias insoru.

.

In is annus, e specialmenti a pustis de s’arrivolutzioni sarda scopiada su 28 de abrili de su 1794, e sighia cun is motus capegiàus de Giuanni Maria Angioi, sa polìtica sabàuda cumentzat a burrai totus is arrelatas curturalis de Casteddu de de sa Sardìnnia cun sa Spànnia, e cun custa tenta a is paras mercedàrius de Bonària ddus acorpant in una “provìncia autònoma” seberendi-ddus definitivamenti de is comunidadis mercedàrias de Barcellona e de Sivìllia. In su friaxu 1806 sa famìllia arriali sabàuda est custrìnta a s’arreparai in Sardìnnia ca su Piemonti dd’ocupant is arrevolutzionàrius frantzesus de Napoleoni. In custu tempus s’Arreina Maria Teresa, mulleri de Vitòriu Emanueli I, donat duas coronas a sa stàtua de sa Madonna. Unu sèculu a pustis invècias, in s’interis de una abìsita arriali in Sardìnnia, un’ àtera Arreina, s’Arreina Margalita donat una prenda a forma de àncora a sa Madonna. Ma mancai su donu de custas prendas, chi iant a depi sinnificai sa munificèntzia de is Urreis Sabàudus po sa Madonna de Bonària e duncas po sa Sardìnnia, in su 1834, una àtera borta, totu su dinai arregortu po fabricai sa crèsia noa, ddu secuestrant e ddu donant a s’ospìtziu Carlu Felice, mancai is protestas de is paras Mercedàrius e de is citadinus Casteddajus. Po arrimediai, fut fatu fabricai unu artari nou po su Santuàriu in stili noucràssicu chi iat arrepratzau unu artari spanniolu decorau a azulejos (innoi puru perou si podit biri sa boluntadi de burrai totu su chi fiat spanniolu e duncas prus chi unu arrimèdiu a sa fura de su dinai, custu donu fiat parti de sa polìtica de burradura de sa stòria sarda). Custa polìtica cùlminat in su 1855 cun sa lei de sopressioni de totus is òrdinis arreligiòsus, chi in Sardìnnia fut apricada cun grandu dovìtzia, giai chi fiant is òrdinis arreligiòsus a arregi giai giai totus is crèsias Sardas e duncas fiant bitidoris e cunservadoris de su connotu e de sa stòria chi is urreis boliànt burrai. Duncas is Mercedàrius ant dèpiu lassai a marolla su Santuàriu de Bonària. Su terrenu aundi nci fiat su cantieri arruinau de sa crèsia noa fut donau a su comunu de Casteddu, mentras su guventu est andau a su demàniu chi dd’iat afitau a is famìllias pòburas, e si nci fiat aposentau finsas unu tzilleri mali pigau.

Ma sa crèsia no fut serrada, mancai is òrdinis de sa lei, sa pobulatzioni fiat arrennèscia a otenni chi su Santuàriu podessit essi sighiu a essi oficiàu de tres paras. Ma mancai sa situatzioni de su Santuàriu fiat diaici mala, sa Madonna de Bonària sighiàt a essi sa prus venerada in Sardìnnia, e fut pròpiu sa pobulatzioni Casteddaja e Sarda, promòvia e ghiada de su cardinali casteddaju Luisu Amat a bolli in su 1868 una grandu celebratzioni solenni de is 500 annus de s’arribu milagrosu de sa stàtua in sa plaja de Bonària. Is celebratzionis iant biu una grandu partecipatzioni de pòbulu.

Cumplessu de Bonària de foras

Su santuàriu tenit una afaciada simpli meda

Su Santuàriu a parti de a intrus

Sa navada ùnica gòtica

.

Sa Basìlica a parti de a intrus

.

Spriculendi sa Basìlica

Is capellas de sa Basilica de Bonària funt totus dedicadas a sa Madonna onorada in is diferentis tìtulus. A foras de sa capellas de sa Vitòria, ddas ant totas fabricadas a pustis de su 1950 a pitzus de disènniu de Baldracchini.

1) Genna de comunicatzioni cun su Santuàriu

Sa primu capella manchedda est ocupada de sa genna a arcu arrebasciàu chi liat sa Baìlica a su Santuàriu.

2) Capella  de s’Arrosàriu

Fabricada in su 1957

.

3) Capella de sa Mertzei

.

4) Capella de s’Imaculada

5) Transetu mancheddu

6) Capella de su Santissimu Sacramentu

 

7) Presbitèriu

Su presbitèriu

8 ) Capella de sa Vitòria (o de is mortus in gherra)

Fabricada in su 1930 a cura de su comunu de Casteddu po arregordai is mortus de sa 1° gherra mondiali, si diferèntziat de totu is àteras po su stili storicista chi tèndit a su barocu. A su centru dòminat unu bàsciu arrelevu de màrmuri arbu chi arrapresentat Sa Piedadi scurpia de Montaldi. In pitzus campegiat sa stàtua de brunzu de sa Vitòria, arta prus de dus metrus, e in pitzus de totu, arrègia de angiuleddus dòminat sa cruxi. Su denantartari tenit su stema de sa citadi de Casteddu. In is murus de is costaus de sa capella funt apicadas is tellas de màrmuri cun s’elèncu de is mortus Casteddajus de sa gherra 15/18.

9) Transetu Deretu

Sa conca de custu transetu puru est subrastau de unu balconi cun s’àtera parti de s’òrganu. A suta de su balconi est stètia sistemada sa stàtua de sa Madonna de sa Vitòria de Franciscu Ciusa.

10) Capella de sa Madonna de Fàtima

Custa est s’ùrtimu a essi stètia fabricada, torrat difatis a su 1970, a pustis de essi bogau sa stàtua de su Coru de Gesusu chi dd’iant posta in su 1936. Imoi, a su centru de s’artari nc’est sa tela de Antoni Mura chi arrapresentat s’aparitzioni de sa Vìrgini a is tres pastoreddus de Fàtima in unu aloni de luxi chi ndi calat de su celu. In is murus de su costau ant lassau is medallionis de sa capella chi nci fiat prima chi arrafigurant is facis de is donadoris Doloretta e Carlu Mèdici chi iant donau sa capella de su Coru de Gesusu cun sa stàtua de perda chi oi est ….

11) Capella de sa Famìllia Sagrada

Sa tela de su 1941 a centru de s’artari est de su pintori napoletanu Giuseppe Aprea, chi arretrait una scena de dònnia dii de sa Famìllia Sagrada, cun Giusepi traballendi a sa prana e sa MAdonna chi càstiat a su pipiu.

12) Capella de s’Assunta

Sa tela pintada in su 1951 est de Antoni Mura. Una truma de àngiulus bitit in celu sa Vìrgini.

13) Capella de s’Agiudadora

Sèmpiri de Antoni Mura custa tela dd’at pintada in su 1965. A is peis de sa Madonna Arreina agiudadora nci funt Santu Perdu Nolascu e Santu Giuanni Bosco, e s’indu americanu Zefirinu Namuncurà mortu in fragu de santidadi.

Sa Sacristia

De su Santuàriu si

 

One Response to Santuàriu e Basìlica de Nostra Sennora de Bonària – Casteddu de Càlari

  1. Andrea

    Oi su Papa de Arroma, a pustis de sèculus de scarescidura, at torrau a arregordai s’importàntzia de Nostra Sennora de Bonària in is sèculus passaus tanti de donai su nòmini a sa citadi sua Buenos Aires … a chissai chi a bellu a bellu eus a podi torrai a arrecuperai sa stòria nostra burrada a marolla …

Lascia un Commento

L'indirizzo email non verrà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

*

È possibile utilizzare questi tag ed attributi XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>