Ex Seu de Santu Pantaleu – Parti Olla

Posted by Andrea on 23 marzo 2011

Stòria

Sa bidda de Santu Pantaleu in su mesuevu fiat seu de sa diòcesi de Dolia.

Sa seu chi bieus oi est su frutu de sa fàbrica chi ant incumentzau in sa segundu perra de su de XII sègulu, ma in su matessi logu nci fiat unu logu de curtu a su mancu de su tempus bizantinu. Arrepertus meda chi torrant a prima de sa fàbrica de sa seu ddus ant agataus in s’interis de is traballus de acalasciadura  e de sgavu archiològigu: (1) Unu lacu de batiai emisfèricu a aciuvadura (biri a pustis), (2) unu pilareddu de màrmuri ornau cun-d unu nastru e giralis chi ndi beniàt de una iconostasi mesubizantina, (3) arrogheddus de tellas scurpias a decoru geomètricu (4) e dus artaris de edadi arromànica.

Sa crèsia de Santu Pantaleu fut elevada a seu de diòcesi cun su nascimentu de s’urrennu de Càlari chi fiat pretziu in cuatru diòcesis. Su primu obispu chi connosceus est arremonau in su 1089 e ddi narant Vigilius. In su 1112 nc’est su primu arremoni de s’intitolatzioni de sa crèsia a Santu Pantaleu “beati Pantaleonis martiris“.

Cumenti eus nau, sa fàbrica arromànica de sa seu cumentzat in su de XII sègulu, ma in s’artziau de is murus si arreconnoscint dus tempus de fabricadura. Custu poita sa seu fut cumentzada candu ancora nci fiat s’urrenu de Càlari, ma cun s’arruta de s’ Urrennu in su 1257, custu si ddu pretzint is bincidoris chi dd’iant fatu arrui, e sa curadoria de Dolia andat a s’Urrennu de Arbarè, e est a suta de cust’urrennu chi s’acabat sa fàbrica de sa seu.

A su primu tempus de fàbrica torrant s’imprantu a tres navadas cun àbsida a sud oest, tres de is pilaris de is setus pretzidoris de sa navada, is chi fun cruciformis ( su primu a manca e is segundus a manca e dereta), su tzòculu a crapita ( siat de s’àula siat de su campanili) e su tretu de basi e su costau de sud finsas a s’artària de s’isctitzioni funerària datada 1170. Is traballus sighint finsas a s’acabu de su de XII sègulu a suta de sa ghia de su maistu pisanu chi ddi narànt Bonanus, chi s’epìgrafi est bessia a pillu in-d unu cantoni scurpiu a intrus de sa crèsia.

Is traballus de acabu de sa seu torrant a pigai in su 1261 e su 1289 cumenti arresurtat de s’epìgrafi scurpia in su capitellu deretu de su portali nord est chi arremonat is maistrus Pisanus chi traballant a custu cantieri: “Ioh(ann)i mur(a)riolo e Ioh(ann)e Marcega mauali”. In custa segundu fasi, is formas arròmanicas lìmpias lassant su logu a acèntus gòticus.

In s’epìgrafi pintada in s’àbsida est scrita sa data de acabu de is traballus, est a nai su 1289, annu chi si cèlebrat sa cunsacratzioni de sa seu de s’Urrei de Arbarè Marianu II de Bas-Serra.

Sa cunchista  de sa Sardìnnia de is Cadelanus – Aragonesis, sinnat sa fini de is urrennus Sardus, e duncas si torrant a sistemai totus is diòcesis. Insandus sa diòcesi de Dolia e de Sueddi ddas acorpant a sa diòcesi de Càlari, e Santu Pantaleu acabat de essi seu. In su 1503 is benis de sa diòcesi doliesa funt stètius incorporaus in sa mensa de sa diòcesi casteddaja.

Oi sa crèsia de Santu Pantaleu est una de is duas filicrèsias de su Comunu de Dolianoa (Partiolla), nàsciu su 25 de làmparas de su 1905 de sa fùndida de is biddas de Santu Pantaleu e Sici Santu Brai. S’àtera filicrèsia est a puntu Santu Brai.

Sa crèsia bia de foras

Sa crèsia est posta a centru de sa pratza manna, chi si intrat de unu arcu, e aundi s’afaciat su palatzeddu antigu de s’episcòpiu puru.

S’afaciada a salientis est pretzia in dus òrdinis: in su de bàsciu, chi est scadiu de lesenas chi a pitzus s’impostant arcadeddas cun ghiera lobada, s’oberint is tres portalis cun croamentu e lunixedda definia de subracillu. Su croamentu de su portali de centru est de màrmuri arbu e spicat in su muru de arenàrgiu, e portat scurpiu unu caloru in mesu a cannas de pauli. Probabilmenti custu cantoni dd’ant torrau a imperai de edifìcius antigus, (forsis termas arromanas), e torrau a imperai po s’iconografia chi portat, chi si podiàt fai arrelatai cun su miràculu de Santu Pantaleu. In su muru nci funt incastonaus cantonis scurpius: un’àchili, dus lionis afrontaus, e dus personàgius, chi no si cmprendit beni chini funt ca sa perda est smurruceddada, forsis Adamu e Eva.

S’òrdini de pitzus est pretziu in tres sprigus de lesenas a sulitu est acabau de su frontoni chi est arritimau verticalmenti fitu fitu de mesucolunneddas, liadas de archixeddus cun unu lobixeddu piticheddu in pitzus.

A su costau mancheddu de s’afaciada si pesat sa turri campanària a canna cuadrada. Custa est pretzia in dus òrdinis: su de bàsciu est acabau de una filera de archixeddus pendiritzus postus a capanna. A suta de custus s’oberit una fentana a arcu acutzu. S’òrdini de pitzus òspitat sa cella campanària cun oberiduras prus mannas sèmpiri a arcus acutzus. S’òrdini est acabau de una filera prana de archixeddus pendiritzus e de una agùllia a piràmidi.

.

Is costaus funt scandius de unu coronamentu de archixeddus pendiritzus lobaus, siat in s’òrdini de pitzus, siat in is murus de is navadeddas, chi funt decoraus meda meda, cun una bariedadi caleidoscòpica de is motivus decorativus: cìrculus, steddus, undas, zig zag, ecc, e puru is peixeddus aundi pògiant is archixeddus funt scurpius cun molduras, animalis mitològicus, onìricus, concas umanas, ecc. S’òrdini de bàsciu est pretzius in ses sprigus de lesenas. In su costau mancheddu est acollau unu monumentu funeràriu a edìcula fatu cun materiali torrau a imperai: una loba de fustus de colunna de màrmuri, chi arrègint unu sarcòfagu cun fronti strilliada, chi a pitzus pògiant dus pilareddus a setzioni otagonali cun capitellu aundi s’impostat s’arcu acutzu de coronamentu.  Acanta de custu monumentu s’oberit unu portali cun croamentu e lunixedda, ingiriau de cantonis scurpius, cumenti una fèmina cun calorus.

.

S’afaciada absidali torrat a pigai is motivus de s’afaciada de ananti, spècias in su frontoni. A suta de custu s’oberit unu òculu ingiriau de una gurnisa a follas acutzas. Su matessi motivu decorat sa ghiera de is tres arcadas de su cilìndru de s’àbsida, pretziu in tres sprigus de pilareddus poligonalis.

.

Sa crèsia a parti de a intrus

Mancai sa crèsia siat stètia cuncepia cun-d una concetzioni arromànica, si bit luegus chi is arcadas chi pretzint sa navada centrali de is navadeddas funt prus mannas de su normali. In-d una crèsia arromànica sa scansioni de is pilaris o colunnas est fita fita donendi a sa navada centrali una bisura de passaditzu. In sa crèsia de Santu Pantaleu si bit cumenti sa cuncetzioni spatziali est giai gòtica. Sa navada centrali est pretzia sceti in cuatru campadas.

De s’arrobustesa de is pilaris cuntrastat cun sa finesa de is murus de is arcadas chi funt impostadas a pitzus, e de custu si cumprendit chi si boliant fabricai arcus diaframas in sa navada centrali a pretziri dònnia campada, ma a pustis nc’est stètiu unu pentimentu, cumenti puru no si funt fabricadas is bòvidas a cruxera po coberri is navadeddas lateralis, chi is arcus de imposta si podint biri ancora in is murus de fundu de is navadeddas, chi ant tentu a sa fini una crabetura a intaulau de linna

.

Sa forma de is pilaris est testimòngiu de is duas fasis de fabricadura de sa crèsia: su primu pilari mancheddu e is dus pilaris mesanus funt criciformis e funt is primus fabricaus e apartenint a sa fasi de su de XII sèculu., invècias su primu pilari deretu e is dus pilaris a is atzas de su presbitèriu apartenint a sa segundu fasi de fabricadura de su de XIII sèculu e funt giai de concetzioni gòtica: su primu pilari a dereta est unu fàsciu de otu colunnas cun capitellu a follas gòticas a crochets e figuras zoo-antropomorfas. Is dus pilaris de su presbitèriu funt puru a fàsciu, ma su de dereta est a otu colunnas cun capitellu a crochets e scena de sa natividadi scurpia, su de manca est invècias a cuatru colunnas, donniuna cun capitellu fitumorfu.

.

Su batiadroxu

In su ’700 fut tupau su portali de deretu po fabricai su batiadroxu. Custu est a forma de edìcula cun cuatru colunnas chi is duas de sa parti de ananti pògiant a pitzus de dus lionis stilòforus (forsis a imitatzioni de sa trona de maistu Gullielmu chi est in sa seu de Caseddu, prima chi dd’essint smembrada), a centru de s’edìcula nc’est s’acuasantera cun lacu de marmiris coloraus e tempru de linna.

.

Sa Trona

Acollada a su segundu pilari mancheddu nc’est sa trona, tardu otuxentesca in stili nou-gòticu.

.

S’afriscu de s’Arbor Vitae

A sa mitadi de sa navada dereta si podint mirai ancora sa pintura murària de s”Arbor vitae”, s’àrburi de sa vida, pintau in su de XIV sèculu. S’afriscu est articulau in tres circus conèntricus cun fundu birdi àcua, chi in cu circu de centru acullit sa figura de su Crocefissu, mentras is atrus circus arrafigurant profetas e apòstolus, e de innoi partint is nais chi inserrant fràsias de piedadi.

.

S’arretàulu

Acollau a su muru n’est s’arretàulu chi depiat essi s’artari centrali de sa seu. Est unu trìticu dòpiu chi ddi manca sa predella pintau a tèmpera a pitzus de tàula. (1) In sa tàula centrali in bàsciu: Santu Pantaleu dotori cun is figureddas de is miragulaus. (2) In sa tàula centrali de pitzus Madonna de su libru cun Gesu pipiu, Angiulus e unu obispu ingenugau. (3) Tàula lateralis: scenas de sa vida e sa passioni de Santu Pantaleu.

.

Absida e presbitèriu

Su presbitèriu est artziau de unus cantu gradinus, e sa prataforma artziada òcupat totu s’ùrtimu campada de sa navada centrali. A su costau deretu de custa terratzedda s’oberit una bòtula chi bitit a sa cripta.

In sa grandu àbsida s’oberit a centru una monòfora arta e allonghiada meda. Is murus presntant ancora pinturas praticamenti intatas chi torrant a sa fasi duscentesca che a s’àrburi de sa vida chi eus biu prima.

.

Sa Cripta

Innoi si podit ancora biri su lacu de batiai paleocristianu cun arritu a aciuvadura  cumenti cussu agatau in sa sacristia de Santu Sepùlcru in Casteddu e su agatau in sa basilica de Tharros.

 

 

Lascia un Commento

L'indirizzo email non verrà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

*

È possibile utilizzare questi tag ed attributi XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>