Domu

Ita est s’arti? Una manera de espressai s’ànima individuali certu … ma in s’arti si podit intendi puru s’ànima de unu pòbulu. Sa manera de intendi s’arti, poita s’arti s’imperat, càmbiat de una curtura a un’àtera. Ma ita est chi definiscit s’arti Sarda de calisisiat àtera curtura de su mundu?

Su fueddu Arti est su fueddu latinu Ars, nascit cumenti cuncetzioni che sa capassidadi de fabricai calisisiat ogetu. Certu oi in di’ su cuncetu de arti est diferenti meda de su chi fiat po is Antigus e de su chi est stètiu in sa stòria de sa curtura de Scurigadroxu.

Po is Aregus antigus is personificatzionis de is diferentis Artis fiant is Musas, chi fiant sa Musa de sa Dantza Tersìcore, sa Musa de sa Tragèdia Melpòmene, sa Musa de sa Cumèdia Tàlia, sa Musa de su Mimu Polìmnia, sa Musa de sa Poesia Èpica Callìope, sa Musa de sa Poesia Amorosa Èrato, sa Musa de sa Poesia Lìrica Euterpe. E custas fiant is seti Artis clàssicas, in prus nci fiant duas Musas chi protegiant disciplinas chi oi funt cunsideradas scièntzias e nou artis, est a nai Clio, Musa de sa Stòria, e Urània, Musa de s’Astronomia.

Curiosamenti no nci fiant is chi po nosu oi funt is artis po antonomàsia, est a nai is artis figurativas. Po is Aregus antigus is artis fiant a pitzus de totu, is formas de spetàculu.

Est in su perìodu Ellènicu chi si teorisat una primu pretzidura de is Artis in Artis Comunas, est a nai is Artis chi arrechedint unu traballu fìsicu, e Artis Liberalis, est nai is Artis intelletualis.

In su Mesuevu si torrat a donai balori a is artis comunas, ca in sa cuncetzioni de insaras, is artis depiant serbiri a amellorai sa vida de is òminis.

Est in s’Arrinascimentu chi si definiscit su naturali de s’Artista cumenti dd’intendeus oi, e est insaras e totu chi is artis figurativas achirint sa preminèntzia arrespetu a totus is atras artis. Is artis figurativas e plàsticas benint a essi unu status de arrapresentàntzia de is grandus mecenatis chi cumissionànt is obras.

Custa furriada de s’arrinascimentu fut possìbili duncas gràtzias a is grandu mecenatis. Insaras sa Sardìnnia fiat unu urrennu perifèricu de sa corona de Spànnia, e mancàt chini podiat cumissioni grandus obras po arrapresentai su manniori suu. Duncas s’arti in Sardìnnia est abarrada acapiada a is mòllius pobularis, e a is esigèntzias de decorai is crèsias, duncas sa pintura abarrat sa de is maistus de is grandus arretàulus, e is picaperderis no si furriant a scurpidoris cumenti acadessit in is grandus centrus artìsticus de Europa.

In su ‘700, su sègulu de is luxis, candu totu si catàlogat e si pretzit, si definiscit sa classificatzioni noa de is artis a pitzus de cussa arega clàssica, ma cun is formas de arti noas, is chi de insaras si narànt bellas artis, ponendi s’acentu a pitzus su cuncetu de bellu, sprigu de sa bisura de su mundu de sa classi dominadora, est a nai s’aristocratzia: sa Pintura, sa Scurpidura, sa Poesia, sa Mùsica e sa Dantza, chi a custas si aciungiant s’Architetura e s’Elocuèntzia.

In su de XIX sèculu, sa classi dominadora no est prus s’aristocratzia, ma sa burghesia, e in prus nc’est su nascimentu de formas de arti noas, sichei andat in crisi sa cuncetzioni de Bellu. Is esigèntzias de sa sociedadi burghesa càmbiat puru su cuncetu de arti. Su de fai ogetus in grandu cuantidadi, cambiat puru s’arrelata cun s’obra de arti ùnica. Sa Fotografia, s’Architetura industriali e is ogetus de dònnia di’ po is domus burghesas, funt totus esemprus de cosas chi si progetant una borta ma chi si podint arreprodusi in grandu cuantidadi.

Custa balorisadura a scala europea de is artis apricadas e de s’artisanau fait literalmenti esplodi in Sardìnnia una tèmpora de grandu fermentu artìsticu. Sa pintura, sa scurpidura, tenint in su grandu connotu pobulari sardu una mitza inesaurìbili de temas e sogetus, chi po su naturali insorus funt chentza de connotatzioni temporali.

Sichei in su de XX seculu, sa cuncetzioni de bellu e de arti càmbiant. S’obra de arti no est prus unu ogetu ùnicu fatu de su gèniu artìsticu, ma cun is secessionis prima e is avanguàrdias a pustis, sa cuncetzioni de arti benit a essi una cuncetzioni oberta, sichei s’obra de arti est acapiada o a unu sinnificau prufundu (arti cuncetuali) o a una funtzioni sociali funtzionalista.

In su 1923 su poeta italianu Ricciotto Canudo pretzit is artis a sa manera antiga, e in su 1964  su criticu francesu Claude Beylie aciugit is ùrtimus duas a sa lista, pròpiu a sa manera arega: Architetura, Pintura, Scurpidura, Mùsica, Poesia, Dantza, Cìnema, Arràdiu-telebisura, Fumixeddu.

Oi sa cuncetzioni de arti est oberta meda, po cussu totus is formas de arti chi funt ormai meda, si podint ponni in pari in categorias: distingheus Artis performativas che su teatru, su mimu, sa dantza, sa mùsica; Artis figurativas che sa pintura, sa fotografia, s’incisioni, su disìnniu, sa computer gràfica, is tapissus, s’arricamu, sa bìdeu arti; a pustis teneus is Artis plàsticas che s’architetura, sa scurpidura, sa land art, s’origami; a pustis nci funt is Artis de su fueddu e de su contu che sa literatùra, e su contai cun is màginis, est a nai su cinema, e su fumixeddu.

Custa ùrimu pretzidura est cumpricada meda, ma sa cuncetzioni moderna de s’arti tendit a si ndi frigai de is pretzidura … est de s’inghitzu de su de XX sèculu sa tendèntzia a amesturai a pari totus is formas de espressioni artìsticas, is gèneris de contu, sa tendèntzia de s’amesturu chi est endèmicu de sa manera sarda de cuncepiri s’arti.

Su tema de s’amesturu de lìnguas e formas de espressada, in pari a sa cuncetzioni de una bisura de su mundu a foras de sa dimensioni tempus, funt unu tretu distintivu in sa bisura de su mundu de is Sardus, chi s’agatat in totus is formas de arti insoru.