Geografia

Sa Sardìnnia est po spainadura sa segundu ìsula de su Mesuterràneu cun is 1.897 km2 suus.

Marcellu Serra, scriidori, cumediògrafu e sagista casteddaju dd’at definia “Giài giài unu continenti”, e mai definitzioni est stètia prus apropriada, siat de su puntu de bista de sa bariedadi de is paesàgius naturalis, chi cambiant, a bortas finsas de repenti de zona a zona, chi de su puntu de bista antropològicu e curturali.

S’ìsula tenit una forma giài giài cuadrangolari. Is Aregus antigus ddi narànt “Ichnusa” ca po issus teniàt una forma de arrastu de pei de òmini.

Oi in di’ sa Sardìnnia est pretzia aministrativamenti in otu Merias (Provìncias): (Cateddu de Càlari, Tàtari, Nùgoro, Aristanis, Ulbia/Tèmpiu, Crabònia/Igrèsias, Biddexidru/Seddori e Ollastra), ma storicamenti is Arregiònis stòricas funt is de sa pretzidura territoriali de is cuatru urrennus juixalis de su mesuevu, est a nai is Curadorias, chi, mancai cun cun calincunu acorpamentu, sighint a esisti in s’edadi feudali Cadelana e Spanniola puru. Custa pretzidura si podit biri e tocai  assolutamenti ancora oi, ndi bessit a pillu in is naturalis antròpicus, curturalis che sa lìngua, s’architetura de su connotu, is bistiris, e finsas is paesàgius naturalis. Custus naturalis funt, a intrus de custas arregiònis omogèneus e marcaus meda, e si diferentziant invècias de is àteras.

Sa pretzidura in otu merias cumenti dda connosceus oi, est duncas una pretzidura bastanti astrata e totalmenti burocràcica.

Is diferentis naturalis, siat de sa naturalesa, siat umànus de sa Sardìnnia, formant unu mosàicu multicolori, chi biu de atesu aparessit bastanti uniformi, ma chi a una castiada prus aprufundia, ddu bieus invècias arricu de particularis pretziosus, s’arrichesa berdadera de custa nostra ìsula unica.

- Pretzidura territoriali in Arregiònis

- Pretzidura territoriali de is Curadorìas

- Pretzidura territoriali de is Merias (Provìncias)